El fundador de l'AIKIDO, Morihei UESHIBA (1883-1969), s’inspirà en els  millors mestres d'arts marcials del Japó d’aquella època (escoles de JUJITSU, d'esgrima tradicional).
El segon pla, filosòfic o religiós (tradicions Shinto, Zen, Tao), tingué un paper molt important en l'elaboració d’aquesta art.

Amb aquest retorn a la font de l'esperit tradicional del samurai, aconseguí obrir la seva pràctica a nocions més modernes (recerca de la pau, fraternitat, harmonia) i desenvolupà, a partir de 1948, l'ensenyament d'una disciplina nova i original, que començà des de 1950 a irradiar arreu del món, especialment a França.

Tècniques a mans nues amb un o diversos contrincants, armats o no.
Tècniques amb sabre, amb bastó.
Tècniques de concentració, de respiració.
Totes les tècniques tenen com a objectiu el control del contrincant, conduint-lo a una caiguda i/o una immobilització.
Es tracta de canalitzar el moviment, la velocitat i la força del contrincant, d’utilitzar-los sense oposar-s’hi.   

La recerca de l'aikidoka és la de l'equilibri òptim de l'individu respecte a si mateix, i respecte al seu entorn. Cadascú pot conformar-se amb les seves possilbilitats físiques, l’objectiu és justament de conéixer-les millor. Aquesta pràctica és, doncs, accessible a tothom, home o dona, de la infantesa a l'edat adulta.

Encara que com al judo, el practicant d'Aikido utilitzi tècniques de projecció i d’immobilització per desequilibrar i dominar el seu contrincant, també pot acompanyar els seus moviments d’una sèrie d'atemis, és a dir de cops de puny i de peu donats, com al Karate, a llocs vitals del cos. Però contrariament al Judo i al Karate que constitueixen disciplines esportives, sotmeses a unes regles molt estrictes, l'Aikido és una art marcial la pràctica de la qual exclou qualsevol idea de competició.

Tècnica de defensa ideal, l'Aikido imposa destruir l'agressivitat del seu contrincant demostrant-li la inutilitat del seu atac. Disciplina física i moral completa, l'Aikido permet d’adquirir un domini perfecte de si mateix assegurant un desenvolupament harmoniós del cos.

L'aikido és una disciplina marcial cada cop més practicada pels infants.
Clubs d'infants neixen a cada departament i veuen la seva població augmentar cada any.
"Volem senzillament participar en l’educació dels infants per un mitjà: l'Aikido.
Es una disciplina que ens permet d’abordar alguns problemes educatius generals.
Amb l'Aikido desitgem que l'infant aprengui a actuar, crear, ensenyar, ajudar, evolucionar, organitzar i així obrir-se a la seva pròpia sensibilitat".

Se’ls proposen cursets regionals, nacionals i internacionals. El marc es compon de professors, educadors i de metges.
Una Comissió Infants continua els seus treballs a l’interior de l’Escola dels professors : el seu objectiu és de formar mestres per a l’Aikido Infants i de promoure totes les activitats que interessin els infants i l’Aikido.

No hi ha aikido especificament femení perquè l’aikido és una disciplina marcial que transmet uns valors reconeguts en la nostra societat com a femenins: harmonia, no-agressivitat, obertura de l’esperit, respecte de la vida.
Les dones, doncs, s’integren molt bé ja que al principi es retroben en aquests valors.
A més, la pràctica de l'aikido necessita utilitzar sobretot l’agilitat, l'energia, la capacitat per evaluar ràpidament les situacions, més que no pas la simple força física.
Doblement afavorides, les dones poden doncs progressar al bell mig d’aquesta disciplina que practicaran eficaçment, amb la seva pròpia sensibilitat, i sempre amb plaer.